Avaluació de mètodes i matèries actives alternatives a l’ús de l’herbicida glifosat per al control de la flora adventícia en plantes ornamentals de viver

Adarnius Blanch, Magalí
Share
En els darrers anys el control de les males herbes o plantes adventícies, presents en conreus, jardins, camps esportius i altres àrees, ha estat basat en gran part en la utilització de l’herbicida glifosat. Davant la futura restricció del seu ús, prevista pel 2022, ha aparegut la necessitat de trobar mètodes o productes alternatius. Els objectius del present treball s’han determinat en la cerca de mecanismes alternatius a l’ús de l’herbicida glifosat que tinguin un major respecte al medi ambient i a la salut humana, i alhora que també siguin eficaços. Per una banda s’han utilitzat alternatives químiques formulades a partir de matèries actives més naturals, com l’Herbistop creat a partir de l’àcid pelargònic, el Bioempe de l’àcid acètic o bé el Solabiol Herbicida Natural AL de l’àcid caprílic i càpric. Per l’altra banda, també s’ha emprat una alternativa en base un mètode físic, realitzat amb un motocultor. L’estudi de l’assaig es va dur a terme durant els mesos de Març a Maig en una plantació d’arbres ornamentals situat a la zona del Gironès (clima mediterrani). Es van realitzar dues aplicacions amb un interval de 28 dies. Una primera aplicació en els quals es van realitzar tots els tractaments, i una segona aplicació on únicament es va efectuar per a les alternatives químiques al glifosat. Per fer-ne un controls dels seus efectes es va fer un inventari de les plantes adventícies presentes i periòdicament als 3, 7, 14 i 21 dies després de cada aplicació, es va avaluar l’eficàcia de control de les herbes adventícies respecte a una parcel·la no tractada. Per realitza-ho es va seguir un disseny estadístic de 4 blocs aleatoritzats. Es va determinar que el glifosat al ser un herbicida sistèmic dona efecte al cap de 14 dies d’aplicar-se, assolint màximes del 100%. El mètode físic resulta a ser una alternativa vàlida, inferior al glifosat però donant bons resultat i econòmicament molt viable. L’àcid pelargònic també va resultar ser eficaç comparat amb el glifosat, tot i la necessitat d’una segona aplicació, el seu inconvenient va ser l’elevat cost que a grans superfícies. I per acabar, l’àcid acètic i l’àcid caprílic i càpric es van determinar com a alternatives de control de plantes adventícies d’eficàcies més inferiors que la resta, ja que per arribar a igualar les eficàcies s’hauria de realitzar més de dues aplicacions i comportaria un cost econòmic molt elevat ​
This document is licensed under a Creative Commons:Attribution - Non commercial - No Derivate Works (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd4.0

Localització