Saber, sen i trobar: Ramon de Cornet i el Consistori de la Gaia Ciència

Abstract

The study of 14th-century Occitan poetry has been overshadowed by its alleged subjection to the poetics of the contests organized by the Toulousain Consistory of the Gay Science. Moreover, most scholars have criticized the Consistory for trying to impose an excessively contrived poetic form, coupled with moral or pious contents, in compliance with Christian orthodoxy. The few authors from that century who do not completely match that framework, such as Ramon de Cornet – paradoxically, the author with a greater amount of preserved works and with a wider diffusion - are considered an exception and even, in his case, an eccentric figure. But when studying Cornet within his most immediate literary context, it becomes apparent that 14th century poetics are the natural evolution of the late troubadour tradition and are in no way limited to the alleged consistorial pressures. This can be illustrated by Ramon de Cornet’s “Al noble cavalier”

Sovint l’estudi de la lírica occitanocatalana del segle xiv ha estat supeditat a la poètica de certamen que gravita a l’entorn del Consistori del Gai Saber de Tolosa de Llenguadoc. A aquest fet, cal sumar-hi el judici pejoratiu que gran part de la crítica ha formulat sobre el Consistori, atribuintli la voluntat d’imposar una forma artificiosa acompanyada d’un contingut moral o devot que s’avingués amb l’ortodòxia cristiana. Els pocs autors conservats de l’època que no es podien encabir del tot en aquest marc, com ara Ramon de Cornet –paradoxalment l’autor amb més obra conservada de la primera meitat del Tres-cents i amb una difusió més àmplia–, són considerats una excepció i fins i tot, en el cas de Cornet, d’estrafolari. Però si estudiem la seva obra en el marc de la tradició literària més immediata, la dels darrers trobadors, veurem com la poètica del XIV és una evolució natural d’aquest llegat, que respon a unes exigències de gust literari que va molt més enllà de les suposades coaccions consistorials. Una mostra d’això és la peça "Al noble cavalier" de Cornet