La justícia transicional a Espanya: ni veritat, ni justícia, ni reparació per a les víctimes de la guerra civil i el franquisme

Abstract

En el present treball es realitza una aproximació als principals mecanismes de justícia transicional adoptats a Espanya per tal d'avaluar la seva idoneïtat a l’hora de garantir el dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme i, a partir d’aquí, es conclou que l'Estat espanyol no compleix amb les seves obligacions internacionals en la matèria. En l’anàlisi d’aquests mecanismes es fa especial menció a la Llei d’Amnistia de 1977 (Llei 46/1977, de 15 d'octubre) i a l’obstacle que suposa a l’hora d’acabar amb la impunitat dels crims comesos durant la Guerra Civil i la dictadura franquista (1936-1975), així com a les limitacions que presenta la Llei de Memòria Històrica (Llei 52/2007, de 26 de desembre). D’altra banda, també s’analitza quina ha estat l’actuació de la justícia espanyola en la investigació de tals crims i en l’enjudiciament dels seus responsables. I, finalment, es presenta la justícia universal com a mecanisme complementari a la jurisdicció penal nacional, per la persecució dels crims internacionals, i la seva utilització per part de les víctimes del franquisme en la Querella Argentina, davant la negativa de la justícia espanyola a investigar-los