La llengua com a espai profà, la llengua com a espai sagrat: llengua i territori en narratives del desarrelament de la Catalunya contemporània'

Abstract

This article analyzes territory and language in the rootlessness narratives of contemporary Catalonia, particularly biographies of immigrants and egodocuments from Republican Catalan exiles, within the framework of sociolinguistic theories (Pavlenko & Blackledge 2004). Despite being two very di erent historical situations, immigration and exile are phenomena that have led rootless people to reflect on their condition, specifically their territory of origin and on occasion their language. While the witnesses of exile that I analyze attributed to the language a whole range of moral values, the witnesses of immigration silence their language of origin among the identification elements that they evoke or recall in their biographies. As a result of my analysis of these two forms of rootlesness, in the case of immigration, I propose interpreting language as a profane site, while in the case of exile, I propose interpreting language as a sacred site

En este artículo se analizan el territorio y la lengua en narrativas del desarraigo de la Cataluña contemporánea, concretamente en biografías de inmigrantes y egodocumentos de los exiliados republicanos catalanes, dentro del marco de las teorías sociolingüísticas actuales (Pavlenko & Blackledge 2004). Estos últimos años, varios pensadores han puesto de relieve el bagaje humano que comparten desarraigados como los inmigrados o los exiliados. A pesar de ser dos situaciones históricas muy distintas, la inmigración y el exilio han sido fenómenos que han llevado a las personas a reflexionar sobre su condición, y de modo específico sobre su territorio de origen y, a veces, sobre la lengua. Mientras que los testimonios del exilio que se analizan atribuyen a la lengua toda una serie de valores morales, los testimonios de la inmigración silencian su lengua de origen entre los elementos de identificación que evocan o recuerdan en sus biografías. A raíz del análisis comparado de estas dos situaciones de desarraigo, se propone, por una parte, interpretar como un espacio profano la representación de lengua en las biografías de los inmigrantes; y por otra, como un espacio sagrado la representación de la lengua en los egodocumentos de los exiliados

En aquest article s’analitzen el territori i la llengua en narratives del desarrelament de la Catalunya contemporània, concretament en biografies d’immigrants i egodocuments dels exiliats republicans catalans, dins el marc de les teories sociolingüístiques actuals (Pavlenko & Blackledge 2004). Aquests últims anys, diferents pensadors han posat en relleu el bagatge humà que comparteixen desarrelats com els immigrats o els exiliats. Tot i ser dues situacions històriques molt diferents, la immigració i l’exili han estat fenòmens que han portat les persones a reflexionar sobre la seva condició, i de manera específica sobre el seu territori d’origen i, de vegades, sobre la llengua. Mentre que els testimonis de l’exili que analitzo atribueixen a la llengua tot una sèrie de valors morals, els testimonis de la immigració silencien la seva llengua d’origen entre els elements d’identificació que evoquen o recorden en les seves biografies. Fruit de l’anàlisi comparada d’aquestes dues situacions de desarrelament, proposo interpretar com un espai profà la representació de llengua en les biografies dels immigrants; de l’altra, proposo interpretar com un espai sagrat la representació de la llengua en els egodocuments dels exiliats