Avaluació de la formació en suport vital bàsic i DEA dirigida a una població igual o major de 65 anys

Abstract

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort al món occidental i, entre aquestes, destaca la mort sobtada, la qual succeeix, la majoria de vegades, fora de l’àmbit sanitari. A Espanya, s’estima que cada dia moren unes 100 persones per aturada cardíaca. El govern reconeix el problema de Salut Pública que representa i declara que cal progressar en una línea de treball de programes de prevenció i que, davant d’una mort sobtada, la RCP i la Desfibril·lació Externa Automatitzada (DEA), així com una actuació seqüencial i coordinada, són imprescindibles per a aconseguir un augment de la supervivència. Aquestes actuacions s’emmarquen dins la “cadena de supervivència”. Una de les línies de treball en molts municipis és la planificació i dotació de DEA suficient als espais públics per poder fer front a una mort sobtada, reduint el temps entre detecció i descàrrega a menys de 5 minuts. Aquesta actuació es basa en l’apoderament de la població en l’ús del DEA i en la seva formació en suport vital bàsic, perquè aquest col·lectiu sigui capaç de decidir i actuar davant la mort sobtada, canviant el seu curs, augmentant les probabilitats de supervivència Objectius: Avaluar els efectes d’una intervenció basada en una formació de dues hores en suport vital bàsic i desfibril·lació en un col·lectiu format per persones iguals o majors de 65 anys. Metodologia: Estudi quasi experimental, efectuat al llarg d’un mes, on s’avaluen i comparen els resultats en coneixements i capacitats auto percebudes en tres moments: abans, després i al cap d’un mes de la formació. Altres variables d’estudi són soci demogràfiques i d’intencionalitat de l’ús del DEA. L'instrument de recollida de dades són 3 qüestionaris auto administrats en els tres moments