La revolució de setembre de 1868 a les comarques de Girona

Abstract

La província de Girona va adherir-se amb entusiasme a la revolta general iniciada per un cop d'estat a Cadis el setembre de 1868 demanant la col-laboració del país. Arreu van organit-zar-se les juntes revolucionàries que canalitzaren la voluntat de les poblaci-ons adoptant una legislació avançada que va anar “més enllà” del que van preveure els generals colpistes, com per exemple la proclamació impetuosa de la República en el primer dia. No va caldre l'ús de la violència però es dis-posaven de cossos armats que aviat es dissolgueren per innecessaris; el canvi de poders va ser normalment pacífic. Un cop en el govern provincial i local es van votar juntes definitives, nous ajun-taments i van abolir consums, quintes... i aprovar criteris i autoritats democràti-ques. Feren tot allò que van creure con-venient de manera autònoma en els seus municipis, sempre amb el vist i plau de la junta revolucionària de Girona, veri-tablement el paper hegemònic de tot el procés en aquesta província. Però les juntes definitives (progressistes) com l'elecció dels nous ajuntaments van de-sactivar els nous poders. Els republicans perderen protagonisme però no a l'Em-pordà, on es van mantenir amb força. Aquest moviment liberal i democràtic va anar essent limitat progressivament pel govern provisional que actuà contra la revolució. El cop de gràcia fou el decret de dissolució de les mateixes juntes re-volucionàries que havien fet triomfar la revolució. La Revolució de Setembre, “la Glorio-sa”, fou un procés curt en el temps- tres setmanes- per la qual cosa es deixaren molts aspectes embastats o no resolts. Si bé fonamentaren uns costums de-mocràtics, no resolgueren assumptes importants que afectaven les classes populars; això provocaria una frustració, que anys després ressorgirà novament amb força durant el sexenni democràtic (1868-1873)