La mobilitat forçada envers les persones en situació de sense sostre a la ciutat de Girona

Abstract

A Girona, l'últim recompte de persones sense llar exposava que hi havia 106 persones en situació de sense sostre (PSSS). Aquest article presenta una recerca que ha tingut per objectius, conèixer si les PSSS de Girona es troben sotmeses a processos de mobilitat forçada en l'espai públic, quins agents els promouen (moviments veïnals, arquitectura defensiva, actuacions policials i ordenança de civilitat) i quins són els efectes que es consideren derivats d'aquesta mobilitat forçada. S’ha aplicat la metodologia qualitativa, a partir d’entrevistes a professionals de l’àmbit i un focus grup a PSSS. Els resultats presenten testimonis de Girona, a través dels quals s’observa com el col·lectiu de PSSS es troba sotmès a diferents formes de mobilitat forçada, sobretot en relació a actuacions policials i actuacions de l’administració a través de l’ordenança de civilitat, tanmateix es detecten altres casos pel que fa a arquitectura defensiva i a ingressos involuntaris a salut mental. Per altra banda també s'exposen els diferents efectes en l'àmbit de salut física i mental que ha comportat la mobilitat forçada a les PSSS, principalment relacionats amb situacions d’estrès, angoixes i inseguretat. S’han detectat també efectes en les intervencions professionals, degut al sobreesforç del professional per tornar a localitzar la persona i per restablir la situació. S’han recollit propostes per desenvolupar a Girona entorn les PSSS, centrades en l’obertura de recursos de baixa exigència i en la necessitat de desenvolupar sensibilització en l’àmbit municipal. Finalment es proposen altres vies d'investigació, relacionades amb mètodes etnogràfics, o elements per aprofundir en la recerca, com la inclusió de testimonis veïnals o de l’administració

In Girona, the last count of homeless people had stated that there were 106 people in a homeless situation (PSSS). This article presents a research that has had for objectives, know if the PSSS of Girona are subjected to forced mobility processes in public space, which agents promote them (neighborhood movements, defensive architecture, police proceedings and the civility ordinance) and what are the effects that are considered derived from this forced mobility. Qualitative methodology has been applied, from interviews to professionals in the field and a focus group to PSSS. The results present testimonies of Girona, through which it is observed how the PSSS group is subjected to different forms of forced mobility, especially in relation to police proceedings and actions of the administration through the ordinance of civility, however are detected other cases in terms of defensive architecture and involuntary income in mental health. On the other hand, the different effects in the field of physical and mental health that have forced mobility in PSSS, mainly related to stress, anxiety and insecurity situations, are also exposed. There have also been effects on professional interventions, due to the professional effort to relocate the person and to restore the situation. Proposals have been collected to develop in Girona around PSSS, focused on the opening of low-demand resources and the need to develop sensitization in the municipal area. Finally, other research channels are proposed, related to ethnographic methods, or elements to deepen research, such as the inclusion of neighbourhood or administrative testimonies