La construcció d'un realisme polític propi: la raó d'estat a l'Espanya de la contrareforma

Abstract

Durant el pas de la baixa Edat Mitjana a l’alta Edat Moderna, el clàssic concepte de política, basat en la moral cristiana i amb un objectiu de justícia, passa a convertir-se en una nova manera d’entendre la política: la raó d’estat, l’objectiu de la qual seria la preservació, o per extensió, engrandiment de l’estat. Aquesta nova realitat, advertida pel secretari florentí Maquiavel, serà la norma imperant a tota Europa. Però, com s’adaptarà a aquesta realitat política la potència hegemònica del moment: la Monarquia Hispànica? Aquest treball pretén fer un repàs de la historiografia que ha tractat el tema de la raó d’estat en aquest imperi espanyol mitjançant l’estudi dels seus pensadors i les seves obres en forma de miralls de prínceps. Tenint en compte el caràcter religiós i moralista que se li ha atribuït sempre a aquesta Monarquia Catòlica, escodrinyarem de quina manera el pensament polític espanyol de l’època s’enfronta a aquesta nova política maquiavèl·lica, quines solucions donarà per tal de preservar o engrandir el seu imperi. Paral·lelament, en seguir un discurs historiogràfic, podrem apreciar les diferents visions dels estudiosos que s’han dedicat a aquest tema de la raó d’estat a l’Espanya de la contrareforma