Factors associats a la incidència de fibril·lació auricular i estudi de l'associació del tractament amb estatines amb la incidència d'aquesta arítmia en població hipertensa sense antecedents de malaltia isquèmica vascular

Abstract

Atrial fibrillation (AF) is the most common arrhythmia in clinical practice and implies a huge social, medical, and economical burden. Analyses of AF risk factors in certain groups of population would allow tailored preventative recommendations.

We sought to analyse a) AF risk factors in hypertensive patients; b) the association of diabetes with AF; c) effectiveness of statin treatment initiation to prevent AF.

Three retrospective cohorts were designed using the Information System for Research Development in Primary Care.

Risk factors of AF were fitted into a prediction model built with variables commonly used in primary care.

Diabetes presented a modest association with AF.

The net benefit from the use of statines could be considered in the highest risk group examined, in which the association of statins with AF incidence was at the limit of statistical significance

La fibril·lació auricular (FA) és l’arítmia més freqüent en la pràctica clínica i representa una important càrrega mèdica, social i económica. L’anàlisi del risc de FA en certs grups poblacionals permetria individualitzar les recomanacions preventives segons les característiques de cada pacient.

Ens vam proposar d’analitzar els factors de risc de FA en pacients hipertensos; l'associació de la diabetes amb la FA; i l'efectivitat del tractament amb estatines en la prevenció de FA.

Es dissenyaren tres cohorts retrospectives amb les dades del Sistema d’Informació pel Desenvolupament de la Investigació a l’Atenció Primària.

Els factors de risc de FA s’integrarenen un model de predicció composat de variables d’ús habitual a l’atenció primària.

La diabetis presentà una associació modesta amb la FA.

En el grup de més alt risc es podria considerar el benefici net del tractament amb estatines, ja que l’associació d’aquest amb la FA quedà al límit de la significació estadística