La traducció al català de poesia en llengua anglesa (1990-2010): anàlisi formal i retòrica

Abstract

This PhD dissertation attempts to describe and value the translation into Catalan of English language poetry during the period that comprises the years 1990 to 2010. It is the aim of this thesis to consider a theoretical approach regarding the study of poetry translation based on rhetoric. As far as twenty translations are studied in order to offer quite an assorted, large and diverse collection of samples that supports the fulfillment of the pursued objective. All the English language poets that belong to the corpus have mostly published their work during the twentieth and twenty-first centuries. This chronological delimitation hinders the application of a historicist methodology that would not fit in the synchronic and theoretical goals of the current dissertation. Hence, the methodology employed is comparative, descriptive and empirical. It is impossible to avoid the comparative method when studying any translated text in depth, because translation needs to confront two texts: the source text and the target text. Whereas the descriptive and empirical methods allow to reach supporting conclusions, since the thesis always departs from texts that have been previously analyzed and described. Thus, this dissertation aims at showing that translated poetry texts can be described, studied and assessed from rhetoric, a discipline that, from its origins, has been linked to grammar and poetry and, for this reason, it is based on the knowledge of the language procedure that is characteristic of literature

Aquesta tesi doctoral es proposa descriure i valorar les traduccions al català de poesia en llengua anglesa durant el període comprès entre els anys 1990 i 2010. El propòsit de la tesi és plantejar un enfocament teòric per a l’estudi de la traducció de poesia basat en la retòrica. S’hi estudien fins a vint traduccions, a fi d’oferir un mostrari prou variat, ampli i divers que permeti assolir l’objectiu proposat. Tots els poetes en llengua anglesa que formen part del corpus han publicat, majoritàriament, la seva obra, durant els segles XX i XXI. Aquesta delimitació cronològica impedeix aplicar una metodologia historicista que no encaixaria amb els objectius sincrònics i teòrics d’aquesta tesi. Així doncs, la metodologia emprada és comparatista, descriptiva i empírica. El mètode comparatiu és del tot inevitable a l’hora d’aprofundir en l’estudi de qualsevol text traduït, perquè la traducció obliga a acarar dos textos: el text de partida i el text d’arribada. El mètode descriptiu i empíric permet arribar a conclusions contrastables, per tal com la tesi parteix sempre dels textos analitzats i prèviament descrits. La tesi es proposa demostrar que els textos de poesia traduïts poden ser descrits, estudiats i avaluats a partir de la retòrica, una disciplina que, des dels seus orígens, ha estat vinculada a la gramàtica i a la poètica, per la qual cosa es basa en el coneixement dels procediments del llenguatge característics de la literatura