Traces, ruïnes i ornaments: què queda d’un poble després de la guerra civil i quasi 100 anys de despreocupacions

Abstract

Aquest projecte rau de la recerca d’altres realitats, de veure amb mètode i rigor que és l’arquitectura quan ho deixa de ser. L’arquitectura, com a disciplina,, és una manera d’entendre el món i, al cap i al fi, la vida. Perquè quan parlem d’arquitectura, parlem de construcció, d’art, de paisatge i, sobretot, de persones en un lloc. Així doncs, aquest projecte final de carrera busca treure a la llum una realitat: la petjada de la Guerra Civil Espanyola segueix latent i l’estem deixant perdre. Estem deixant perdre, per una banda, la memòria d’un lloc però també, igual o més important, la memòria col·lectiva. D’aquesta manera, el projecte d’arquitectura té dues finalitats: una d’investigació i una pràctica. Aques¬ta vessant teòrica, no és més que la recerca d’entendre la ruïna i, al cap i a la fi, la memòria col·lectiva d’uns habitants d’un poble que ja no existeix. Al mateix temps, la vessant pràctica entén l’atmosfera del lloc en el que hi rauen unes preexistències fortes. geografies Parlem de geografies, parlem de pobles que ja no són pobles. Són fantasmes, són petjades arquitectòni¬ques que han quedat oblidades i sacsejades pel temps. Hi ha límits geogràfics i temporals. Aquests pobles són destruïts per la Guerra Civil Espanyola i, tot i no ser habitats, segueixen sent arquitectura. No hi ha arquitectura sense entendre que forma part d’un territori i un temps. D’aquesta manera, es crearà una col·lecció de geografies de pobles oblidats, ruines arquitectòniques de no són de gran rellevància arquitectònica però, tot i això, són de gran importància de memòria dels seus antics habitants. belchite El projecte es composarà d’una col·lecció de pobles fantasmes. Tot i això, al ser tan extens i cadascun tan ambigu i diferent, s’acotarà l’àmbit d’actuació a la zona de Belchite. Belchite es com el Déu grec Janus que té dues cares. Dins d’un mateix món, hi habiten dos paisatges totalment oposats. Està composat per dos sec¬tors: Belchite Nuevo on viuen els habitants i Belchite Viejo on l’únic que rau és el silenci. ignificat a aquestes ruïnes, s’entendrà l’espai i el paisatge com un lloc de gran centralitat amb límits geopolí¬tics i temporals. museu d’escultures Es proposa un museu d’escultures que reculli la memòria d’un paisatge sòrdid ple de records ja obli¬dats. A partir de donar-li sentit i significat a aquestes ruïnes, s’entendrà l’espai i el paisatge com un lloc de gran centralitat amb límits geopolítics i temporals