Els camins romans al nord-est del conventus Tarraconensis: la vertebració del territori

Sàenz Sala, Bernat
Compartir
La xarxa de camins d’època romana al nostre país era un gran sistema de comunicacions que permetia als habitants, viatgers, comerciants i, en definitiva, a qualsevol usuari de les vies, arribar a qualsevol indret del territori. Aquesta xarxa funcionava entorn d’un traçat principal format per la Via Augusta i que travessava de nord a sud la província. Allà on no hi arribava el traçat principal ho feien els camins secundaris, també anomenats de segon ordre. Aquests s’acostaven a la costa, com podria ser el Camí Vell d’Empúries, però també cap a l’interior, com la via romana del Capsacosta. Aquesta xarxa sempre estava vigilada i ben cuidada. També tenia punts de parada estratègics per als vianants. En el present treball ens centrarem en el paper que jugaven les torres de guaita, les vil·les i altres establiments pel que fa al control de la xarxa viària i del territori. Si bé és cert que no es pot saber amb certesa, es buscarà resseguir el traçat que haurien tingut alguns dels camins secundaris de la nostra província, basant-nos sobretot en les restes d’estructures i edificis trobats ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd4.0

Localització