Els camins romans al nord-est del conventus Tarraconensis: la vertebració del territori
Text Complet
Compartir
La xarxa de camins d’època romana al nostre país era un gran sistema de comunicacions que permetia als habitants, viatgers, comerciants i, en definitiva, a qualsevol usuari de les vies, arribar a qualsevol indret del territori. Aquesta xarxa funcionava entorn d’un traçat principal format per la Via Augusta i que travessava de nord a sud la província. Allà on no hi arribava el traçat principal ho feien els camins secundaris, també anomenats de segon ordre. Aquests s’acostaven a la costa, com podria ser el Camí Vell d’Empúries, però també cap a l’interior, com la via romana del Capsacosta. Aquesta xarxa sempre estava vigilada i ben cuidada. També tenia punts de parada estratègics per als vianants. En el present treball ens centrarem en el paper que jugaven les torres de guaita, les vil·les i altres establiments pel que fa al control de la xarxa viària i del territori. Si bé és cert que no es pot saber amb certesa, es buscarà resseguir el traçat que haurien tingut alguns dels camins secundaris de la nostra província, basant-nos sobretot en les restes d’estructures i edificis trobats
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd)
Localització