Les reformes agràries durant la 2a República: un estat de la qüestió

Abstract

Durant el període d’entreguerres, un gran nombre de països europeus impulsaren una reforma de l’estructura agrària per tal d'alleugerir la situació en el camp. A Espanya, donades les característiques del nou règim de la Segona República (1931-1939) i d’una accentuada desigualtat -sobretot al sud peninsular-, s’obrí la possibilitat d’una transformació molt més radical. Malgrat que aquesta no pogué ser efectuada, sobre el paper s’apuntaren mesures d’enorme rellevància. Hi ha un acord tàcit en la historiografia espanyola de considerar les diferents etapes de la reforma agrària com a element catalitzador de la Guerra Civil, i com a peça cabdal d’un programa reformista de més llarg abast (mercat de treball, terres comunals). Es topa amb el problema quan es considera la viabilitat i l’eficàcia d’aplicar la reforma: la línia d’investigació protagonitzada per Robledo analitza aquesta en clau redistributiva i n’accepta la capacitat d’alleugerir la situació de desigualtat donada al camp espanyol, mentre que la línia més economicista (Simpson i Carmona) mostra que hauria facilitat la desinversió i de retruc empobrit encara més la pagesia