El present treball pretén apropar-se a la figura de Maria de Castella en la seva vessant més artística, eclipsada per la del seu marit, a alguna de les seves promocions més destacades, com el monestir de Santa Trinitat de València i al seu entorn cultural a través de fonts tan valuoses com el seu testament o revisitant de prop les «noblas donas» que es trobaven al seu servei. Tot això dins una cort que començava a deixar enrere una època i s’obria pas cap a una altra, més moderna i amb nous corrents i influències. Per últim i no menys important he pretès posar en dubte o si més no anar més enllà de la visió negativa que la historiografia ha dibuixat al voltant de la seva persona, insistint sobretot en la seva esterilitat, el rostre poc agraciat (a causa d’un brot de rubèola que li va deixar el rostre marcat) i el caràcter poc afable
DUGiDocs