La regla de exclusión de la prueba ilícita en España, estudio comparado con la actualidad mexicana

Abstract

The present study’s objective is to develop a comprehensive explanation on the

origin and development of the exclusionary rule in the Spanish legal system. This rule, created from the interpretation of the exclusionary rule in the American Supreme Court and the German doctrine of evidentiary prohibitions, has been in constant expansion for the best part of the last 3 decades, sufficient time to have evolved into a particular rule, shaped by practice, resulting in a proper exclusionary rule, along with its particular rule of interpretation, the conexión de antijuridicidad. This legal tradition and long trajectory reflects the particular structure it’s developed, as it keeps evolving in a parallel line to American interpretation of the rule. On the other hand, the challenges awaiting the next stage of the rule, related to the actual treatment of new investigative techniques, closely related to technology, seems to be the next big hurdle in the development of the exclusionary rule and its application in the near future. This invaluable experience is an obligated study subject to Mexican jurists, who already feel a special affection towards the Spanish legal system, as it’s so closely related to their own. Even if the Mexican legal system suffered a drastically change with the constitutional reforms of 2008, the experience and articulated Spanish doctrine and jurisprudence should prove itself fundamental in the development and evolution of Mexico’s new exclusionary rule, allocated in the constitution itself, providing a strong and sturdy structure for the adequate application of the theory.

El presente estudio tiene como objetivo delimitar el origen y desarrollo de la regla de exclusión de la prueba ilícita en el sistema legal español. Esta regla, creada a partir de la interpretación de la exclusionary rule estadounidense y la interpretación de la doctrina alemana de las prohibiciones probatorias, se ha desarrollado a lo largo de más de 30 años en España, tiempo suficiente para que la doctrina y la jurisprudencia le hayan formado de una manera particular a través de la práctica, dotándole de una regla de interpretación propia, la denominada conexión de antijuridicidad. Esta tradición y larga trayectoria destaca por su particular estructura, a la par que continúa una tendencia de actualización apegada al desarrollo de la jurisprudencia de los Estados Unidos. Por otro lado, los retos que presenta el actual tratamiento de la regla de exclusión, relacionados a los medios de investigación tecnológicos, se vislumbra como el gran obstáculo a sortear, a efectos de encontrarnos en condiciones de determinar el futuro de la aplicación de la regla. Esta invaluable experiencia, es de obligado estudio para los juristes mexicanos, quienes sienten especial apego al sistema jurídico español, dada la estrecha relación entre ambas tradiciones jurídicas, ligadas desde el origen común del derecho colonial. Si bien el sistema procesal penal en México sufrió un cambio

drástico en 2008, la experiencia y articulada doctrina española deberá resultar

muy útil en el desarrollo de la relativamente nueva regla de exclusión, ubicada en el texto constitucional mexicano, dotando al derecho de este país de una

estructura sólida para el adecuado desarrollo de esta teoría.

El present estudi té com a objectiu delimitar l'origen i el desenvolupament de la regla d'exclusió de la prova il·lícita en el sistema legal Espanyol. Aquesta regla, creada a partir de la interpretació de la exclusionary rule estadounidense i la interpretació de la doctrina alemanya de les prohibicions probatòries, s'ha desenvolupat al llarg de més de 30 anys a Espanya, temps suficient perquè la doctrina i la jurisprudència l'hagin format d'una manera particular a través de la pràctica, dotant-la d'una regla d'interpretació pròpia, la denominada connexió d'antijuricitat. Aquesta tradició i llarga trajectòria destaca per la seva particular estructura alhora que continua una tendència d'actualització aferrada al desenvolupament de la jurisprudència dels Estats Units. Per altra banda, els reptes que presenta l'actual tractament de la regla d'exclusió, relacionats als mitjans d'investigació tecnològics, s'albira com el gran obstacle a evitar, a efectes de trobar-nos en condicions de determinar el futur de l'aplicació de la regla. Aquesta inavaluable experiència, és d'obligat estudi per als juristes mexicans, que senten especial afecció al sistema jurídic espanyol, donada l'estreta relació entre ambdues tradicions jurídiques, lligades des de l'origen comú del dret colonial. Si bé el sistema processal penal a Mèxic va patir un canvi dràstic el 2008, l'experiència i articulada doctrina espanyola haurà de resultar molt útil en el desenvolupament de la relativament nova regla d'exclusió, ubicada en el text constitucional mexicà, dotant al dret d'aquest país d'una estructura sòlida per a l'adequat desenvolupament d'aquesta teoria.