Les oracions ALEP en els aprenents de català com a L2 amb l'àrab marroquí com a L1: estudi longitudinal

Abstract

En aquest treball tractarem un element lingüístic controvertit que va una mica més enllà de la simple adquisició dels verbs “ser” i “estar” que tradicionalment han ocupat un lloc destacat en els estudis sobre l’ensenyament de castellà o de català com a llengües estrangeres. Revisarem el funcionament de les oracions atributives, locatives, existencials i possessives (ALEP) en català i veurem per què suposen un repte per a tots aquells aprenents de català com a segona llengua

In this work we will deal with a controversial linguistic element that goes a little beyond the mere acquisition of the "ser" and "estar" verbs that have traditionally occupied a prominent place in the studies on the teaching of Spanish or Catalan as foreign languages. We will review the functioning of “atributives”, “locatives”, “existencials” and “possessives” (ALEP) sentences in Catalan and we will see why they are a challenge for all those learners of Catalan as a second language