Pensamiento geográfico versus teoría de la comunicación: hacia un modelo de análisis comunicativo del paisaje
dc.contributor.author
dc.date.accessioned
2018-06-13T11:46:46Z
dc.date.available
2018-06-13T11:46:46Z
dc.date.issued
2009
dc.identifier.issn
0212-1573
dc.identifier.uri
dc.description.abstract
The study of the communicative implications related to landscapes opens a wide range of
possibilities concerning the treatment of the communication and landscape relationship.
Issues such as the effects of the landscape on the processes of human communication
(intrapersonal and interpersonal communication), the follow-up of the communicative
processes by means of which the landscape becomes an object of trade (mass communication),
the construction of individual and collective imaginaries arising from the citizenship
and landscape exchange and, recently, the construction of territorial identities through
the production of a brand image of a city or country (i. e., tourist promotion, city marketing
and branding). All of them have important implications in the contemporary societies.
For that reason, it appears almost essential to progress towards a communicative landscape
model, a target which becomes possible if we interrelate geography and communication
studies, two fields apparently unrelated one another concerning their origins and practice,
although they are very close if we look at the recent evolution of their paradigms and the
approach to certain concepts, such as space and landscap
L’étude des implications communicatives dans le paysage ouvre un gros éventail de possibilités
pour le traitement de la dualité entre communication et paysage. Des aspects comme
les effets que le paysage entraîne dans les processus de communication humaine (une communication
intre et interpersonnelle), le suivi des processus communicatifs au moyen desquels
on commercialise avec le paysage (communication de masses), la construction d’imaginaires
individuels et collectifs à partir de l’interaction entre citoyenne et paysagère et,
plus récemment, la construction d’identités territoriales autour de l’élaboration d’une image
de marque de ville ou de pays (promotion touristique, citymarketing et branding), ils ont,
tous, des énormes implications dans les sociétés contemporaines. Il devient presque indispensable
d’avancer vers une théorie communicative du paysage, un objectif possible si l’on
met en relation la géographie et les études de communication, deux disciplines apparemment
éloignées en ce qui concerne ses origines et sa praxis et, cependant, très proches si
l’on regarde l’évolution récente de ses paradigmes en ce qui concerne le traitement de certains
concepts, comme l’espace et le paysage
L’estudi de les implicacions comunicatives presents en el paisatge obre un ampli ventall de
possibilitats per fer el tractament de la dualitat entre comunicació i paisatge. Aspectes com
ara els efectes que el paisatge genera en els processos de comunicació humana (comunicació
intrapersonal i interpersonal), el seguiment dels processos comunicatius mitjançant els
quals es comercialitza amb el paisatge (comunicació de masses), la construcció d’imaginaris
individuals i col·lectius a partir de la interacció entre ciutadania i paisatge i, més recentment,
la construcció d’identitats territorials a partir de l’elaboració d’una imatge de marca
de ciutat o de país —llegiu-hi promoció turística, city marketing i/o branding— tenen, tots unes enormes implicacions en les societats contemporànies. És per tot això que es fa imprescindible
avançar cap a un model d’anàlisi comunicativa del paisatge, objectiu possible si
s’interrelaciona la geografia i els estudis de comunicació, dues disciplines aparentment
allunyades l’una de l’altra pel que fa als orígens i a la praxi, però molt properes pel que fa
a l’evolució recent dels paradigmes i en el tractament de determinats conceptes, com ara
els d’espai i paisatge
El estudio de las implicaciones comunicativas presentes en el paisaje abre un amplio abanico
de posibilidades para el tratamiento de la dualidad entre comunicación y paisaje. Aspectos
como los efectos que el paisaje genera en los procesos de comunicación humana
(comunicación intrapersonal e interpersonal), el seguimiento de los procesos comunicativos
mediante los cuales se mercadea con el paisaje (comunicación de masas), la construcción de
imaginarios individuales y colectivos a partir de la interacción entre ciudadanía y paisaje
y, más recientemente, la construcción de identidades territoriales a partir de la elaboración
de una imagen de marca de ciudad o de país —léase promoción turística, citymarketing
y/o branding— tienen, todos ellos, unas enormes implicaciones en las sociedades
contemporáneas. Es por todo ello por lo que se hace imprescindible avanzar hacia un
modelo de análisis comunicativo del paisaje, objetivo posible interrelacionando la geografía
y los estudios de comunicación, dos disciplinas aparentemente alejadas una de la otra en
cuanto a sus orígenes y su praxis y, sin embargo, muy cercanas en lo que respecta a la evolución
reciente de sus paradigmas y en lo referente al tratamiento de determinados conceptos,
como los de espacio y paisaje
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
spa
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona
dc.relation.isformatof
Reproducció digital del document publicat a: https://www.raco.cat/index.php/DocumentsAnalisi/article/view/171748/224066
dc.relation.ispartof
Documents d' anàlisi geogràfica, 2009, núm. 55,p. 27-55
dc.relation.ispartofseries
Articles publicats (D-G)
dc.rights
Attribution-NonCommercial 4.0 International
dc.rights.uri
dc.title
Pensamiento geográfico versus teoría de la comunicación: hacia un modelo de análisis comunicativo del paisaje
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.rights.accessRights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.type.version
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.identifier.idgrec
012406
dc.type.peerreviewed
peer-reviewed
dc.identifier.eissn
2014-4512