Dones i museus: intervencions sobre l'absència

Abstract

Aquest treball tracta de l'absència de les dones com a part activa dels museus. L'autora ens parla que els museus van esdevenir, doncs, narracions culturals, patrimonials i nacionals generades per aquest nou home modern de la Il·lustració. Les dones apareixen com a temàtica iconogràfica, tindran un paper també incident com a col·leccionistes, però des de l’espai marginal de l’àmbit privat, i formaran part del gruix cada cop més ampli d´'espectadors que transiten les sales del museu. Tanmateix, davant de la pregunta “on són les dones, com a subjecte de dret, actiu en les decisions narratives que plantegen els museus?” la resposta és clara: no hi són. Si les dones són un subjecte absent en la configuració narrativa del museu, la seva història s’omet, deixa de ser legitimada culturalment i per tant deixa d’existir a ulls d’un espectador o espectadora que delega en la institució la capacitat de decidir què és allò valorable, allò que cal tenir en compte per construir la pròpia història i sobretot, en el cas del museu d’art, què configura i certifica el nostre gust estètic.