Propietat intel·lectual i entitats de gestió col·lectiva de drets d’autor: una perspectiva crítica del model actual

Abstract

Tots i totes ens podem declarar consumidors de cultura, usuaris diaris de coneixement i oci en forma de llibres, cançons, obres de teatre, pel•lícules, documentals, exposicions de pintura i escultura... I sovint, paguem per accedir a la cultura, però de quina manera aquells que han creat l’obra artística reben alguna compensació? De quina manera poden fer valdre els seus drets sobre la seva creació? Com poden saber tota la gent que “s’aprofita” de la seva obra i treure’n un profit? Els artistes el que volen és crear, interpretar o produir obres d’art. La seva feina no és dedicar-se a gestionar els drets que es deriven de les seves obres per tal de poder treure’n una remuneració que els hi permeti seguir creant, interpretant o produint obres d’art. Llavors qui fa aquesta feina? Són les entitats de gestió col•lectiva dels drets d’autor, a Espanya avui n’hi ha un total de vuit. Com és sabut, aquestes no estan exemptes de crítica per la seva poca transparència i tenen fama d’aprofitar-se tant dels autors que creen les obres com dels usuaris que paguen per explotar-les. Però, d’on ve aquesta mala reputació? I encara més important, està justificada? Aquesta és la pregunta que intentaré respondre’m en el present treball. La meva intenció, és que al final d’aquest Treball el lector pugui fer-se una idea global del sistema de funcionament de les entitats de gestió de drets d’autor a l’estat espanyol i que pugui comprendre la base legal dels arguments que el critiquen