Doctrina sobre el consum compartit de cànnabis i anàlisi de la Llei catalana suspesa 13/2017

Mundet Sucarrats, Carles
Compartir
Les associacions de consumidors de cànnabis a Espanya no estan regulades específicament (sí que s’han d’inscriure en el Registre d’Associacions com a associacions sense ànim de lucre), però funcionen emparant-se amb la doctrina del consum compartit de cànnabis del TS que considera aquests tipus de consum atípics. Durant el 2015 el TS va publicar tres sentències (Ebers, Three Monkeys España i Pannagh) on condemnava als responsables de tres associacions de consumidors de cànnabis bàsicament pel fet de concórrer un “risc real i patent de difusió del consum” a terceres persones, per tant, de tràfic. Abans de 2015 hi havia hagut certa tolerància amb el funcionament de les associacions de consumidors de cànnabis, però després de totes aquestes sentències ja no es podrà al•legar el desconeixement de l’actual doctrina del consum compartit, per la qual cosa, sembla que el model d’associacions de consumidors de cànnabis espanyol, grans i professionalitzades, no podrà seguir existint. En aquest TFG em dedicaré a analitzar la doctrina actual del TS sobre el consum compartit de cànnabis i també la Llei catalana suspesa, tant des de l’àmbit jurídic com també des de la salut pública que és el bé jurídic que es vol protegir amb l’article 368CP ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd3.0