«A muscles de gegant»: els incunables del «Flos sanctorum» català, entre la tradició i la revisió

Abstract

Els dos incunables que transmeten la traducció catalana de la Legenda aurea de Iacopo da Varazze (un de 1494 i un altre sense datar, però coetani) arrepleguen una tradició textual que es retrotrau a finals del segle XIII, la qual s’ha conservada en cinc manuscrits complets i en multitud de textos fragmentaris. A pesar que encara no s’ha establert un stemma que permeta esbrinar les relacions entre aquests testimonis, sí que podem asseverar que els incunables reprodueixen aquesta tradició manuscrita i ajuden a transvasar-la a les edicions catalanes del segle XVI. Però, també és cert que introdueixen modificacions, algunes de les quals tenen a veure amb una revisió del text català. Amb aquest treball pretenem fer un tast d’aquestes innovacions i comparar-les amb la tradició anterior i posterior per estudiar les motivacions que hi ha al darrere d’aquests canvis