Excomunió i absolució d'una abadessa: Teresa Sans i de Monrodon

Abstract

The benedictine abbess Teresa Sans i de Monrodon (1705-1781) is accused of abuse of competence though various writings until the Bishop of Barcelona punish her with the penalty of “excommunion” in 1755. The abbess defends herself through the institutions of the principality manifesting the justice of her cause. At last, document Homerus dormitans and the intervention of the Roman Rota declared null the excommunion. In the heart of War of Succession 1700-1714, the monastery was declared in favor of the archduke Charles as his own family defends it. Who personally intervene the fight. Could the abbess be victim of the politics?

L’abadessa benedictina Teresa Sans i de Monrodon (1705-1781) fou acusada d’abusos competencials amb diversos escrits fins a assolir que el bisbe de Barcelona la castigués amb pena d’“excomunió major” (1755). L’abadessa es defensa mitjançant les institucions del Principat manifestant la justícia de la seva causa. Finalment, amb un document, Homerus dormitans, i la intervenció de la Rota de Roma declaren nu¥a l’excomunió. En plena Guerra de Successió (1700-1714), el monestir es declarà a favor de l’arxiduc Carles. Així mateix, la seva família va intervenir personalment en la lluita. L’abadessa podria ser víctima política?