Urbanització difusa i consum d’aigua per a usos domèstics: una exploració de relacions

Abstract

In the Mediterranean, which suffers from persistent problems of water availability, the outdoor water uses of detached and semi-detached dwellings (swimming pools, gardens, orchards, etc.) are an important factor to understand why this residential model is associated with higher water consumption per capita than high-density residential areas. However, other features of the urban model and its dwellings might turn out to be decisive for understanding and estimating the water metabolism of these urban residential areas. This paper seeks to clarify the interrelationship between these urban processes and social patterns of domestic water consumption, especially in low-density urban areas, while focusing on gardening practices and different outdoor water uses

Dans la région méditerranéenne, avec des problèmes récurrents de disponibilité hydrique, l’usage domestique de l’eau à l’extérieur des maisons isolées ou jumelées (piscine, jardin, verger, etc.), est un facteur important lorsque comprendre pourquoi ce modèle a besoin d’une consommation d’eau résidentielle par habitant plus élevé en comparaison à des modèles de haute densité résidentielle. Toutefois, d’autres caractéristiques du modèle urbain et de leurs maisons peuvent devenir décisives pour la compréhension et l’estimation du métabolisme de l’eau dans ces zones urbaines résidentielles. Cet article vise à clarifier ce qui est la relation entre les processus d’urbanisation et des structures sociales de la consommation domestique d’eau, en particulier dans les modèles d’urbanisation diffuse, particulièrement sur la pratique du jardinage et les différents usages de l’eau en dehors de la maison

En el ámbito mediterráneo, con problemas recurrentes de disponibilidad hídrica, el uso del agua destinada a los usos exteriores de las viviendas unifamiliares, aisladas o adosadas (piscina, jardín, huerto, etc.), resulta uno de los factores importantes para entender por qué este modelo residencial computa unos consumos de agua por cápita superiores comparados con los modelos residenciales de alta densidad. Sin embargo, otras características del modelo urbano y de sus viviendas pueden resultar determinantes para entender y estimar el metabolismo hídrico de estos espacios urbanos residenciales. Este artículo trata de esclarecer cuál es la interrelación existente entre los procesos de urbanización y los patrones sociales en el consumo de agua para usos domésticos, en especial en ámbitos urbanos de baja densidad. Lo hace centrando la atención en la práctica de la jardinería y los diferentes usos del agua en el exterior de las viviendas

A l’àmbit mediterrani, amb problemes recurrents de disponibilitat hídrica, l’ús de l’aigua destinada als usos exteriors dels habitatges unifamiliars, aïllats o adossats (piscina, jardí, hort, etc.), esdevé un dels factors importants a l’hora d’entendre per què aquest model residencial computa uns consums d’aigua per càpita superiors en comparació als models residencials d’alta densitat. Tot i així, unes altres característiques del model urbà i dels seus habitatges poden esdevenir determinants a l’hora d’entendre i d’estimar el metabolisme hídric d’aquests espais urbans residencials. Aquest article tracta d’esclarir quina és la interrelació existent entre els processos d’urbanització i els patrons socials en el consum d’aigua per a usos domèstics, en especial en àmbits urbans de baixa densitat. Ho fa centrant l’atenció en la pràctica de la jardineria i els diferents usos de l’aigua a l’exterior dels habitatges