The process of appropriation of land by the aristocracy which took place in Mallorca in the
fifteenth century was very uneven geographically and socially. The purpose of th paper is to
investigate the factors that may explain this unequal intensity in the alienation of peasant
land. The study is based on the court rolls of the crown and of manors in the Lloseta district.
The authors show that in this district the formation of estates was more intense in the mountains
than on the plains. Most of the lands were sold by the families of wealthy peasants. Finally,
they identify some of the factors that could explain the nature of those different pathways: everyday forms of peasant resistance to relinquishing land, agrarian landscapes and the
territorial interests of the aristocracy
El propòsit d’aquest article és indagar en els factors que propiciaren el desigual procés d’apropiació
de la terra que tingué lloc a Mallorca durant el segle xv. La formació de la gran propietat
fou més intensa en unes comarques que en d’altres, i particularment tingué una baixa intensitat
en les parròquies del Raiguer. L’estudi busca en la documentació de l’escrivania i les actes
de les cúries reial i senyorials de la parròquia de Lloseta alguns elements que puguin explicar
les diferents trajectòries que seguiren els processos d’apropiació de la terra, i que donaren lloc
a estructures de la propietat i de l’explotació de la terra clarament diferenciades en un mateix
districte. L’estudi suggereix que hi va haver factors de caràcter social i altres de caràcter agroecològic,
els paisatges culturals, que poden contribuir a comprendre per què la resistència
dels pagesos a desprendre’s de la terra fou més efectiva en unes contrades, o parròquies, que
en d’altres
DUGiDocs