La llengua catalana i un nou Estatut d'autonomia per a Catalunya

Abstract

This article proposes an analysis of the various proposals for reforming the Statute of Autonomy of Catalonia that have a bearing on language. Consequently, it outlines the principal questions that permeate the air in the political and parliamentary debate. For a broad sector of the Catalan parliamentary spectrum, the treatment given to language under the Statute should be reviewed. Different political parties represented in the Catalonian Parliament (ciu, erc, psc-cpc and icv) have introduced proposals to improve the Statute of Autonomy. Such proposals extend into the legal and linguistic sphere to improve the language of the Statute, armor-plate the successes achieved by the legislation and set in stone the Constitutional Court rulings favoring the extension of the knowledge and use of the Catalan and Occitan languages. Formally, the article is structured in three parts: the first describes the content and the extent of the debate on the increase in self-government in Catalonia as relates to language. It identifies what the proposals are from the experts who have appeared before the Parliamentary Study Commission on Expanding the Level of Self-Government and puts forward the postulates that appear in the initiatives endorsed by the Catalan parties in this area. The study of these partisan initiatives is set forth in the second part of the article, where the content of the different proposals from the parties for modifying the framework of the Statute currently in force is studied. The objective common to all the proposals focuses on having the statute guarantee a full standardization of the Catalan language, bearing in mind the identity-oriented, symbolic and cultural dimensions of the language. Starting from this point of departure, the parties propose different measures, some of which are not entirely new. As a matter of fact, in certain cases, the language proposals appearing on the projects studied in this paper had already been part of the parties´ political agenda for years; some were even voiced during the discussion of parliamentary papers on the Statute in force in 1979. An analysis of the electoral programs and a careful review of parliamentary papers issued by the parties allow us to conclude that part of the proposals formulated in certain documents had already been put forward and debated for some time. Finally, the paper studies the propitiousness, procedure and points of commonality among the proposed modifications in the Statute. A comparative study of the ensemble of proposals allows us to conclude that the different projects share a catalog of terms in which there is a broad consensus in favor of the modification of the Statute. Among these issues, the following stand out: those having to do with the specific inclusion of language as an area of skill; the recognition of multilingualism on the state level, the European Community level, and internationally; the definition of the content and scope of the laws regarding the autochthonous language and the official language in Catalonia, or the proposal for guaranteeing the official status of the Aranese language in the Aran Valley through a change in the law

El artículo propone un análisis de las diferentes propuestas de reforma del Estatuto de autonomía de Cataluña de incidencia en materia lingüística. En consecuencia esboza las principales cuestiones que planean en el debate político y parlamentario. Para un amplio sector del arco parlamentario catalán, el tratamiento que recibe la lengua en el Estatuto debería ser revisado. Diferentes partidos políticos representados en el Parlament de Cataluña (ciu, erc, psccpc y icv) han presentado propuestas de mejora del Estatuto de autonomía que se proyectan en el ámbito juridicolingüístico para mejorar su redacción, blindar los éxitos alcanzados por la legislación, petrificar las decisiones del Tribunal Constitucional favorables a la extensión del conocimiento y de los usos de la lengua catalana y occitana. Formalmente, el artículo se estructura en tres partes; la primera describe el contenido y el alcance del debate sobre el incremento de autogobierno de Cataluña en materia lingüística. Identifica cuáles son las propuestas de los expertos que han comparecido ante la Comisión de Estudio parlamentaria para la profundización del autogobierno y avanza los postulados que figuran en las iniciativas suscritas por los partidos catalanes en este ámbito. El estudio de estas iniciativas partidistas se analiza en la segunda parte del artículo, donde se estudia el contenido de las diferentes propuestas de los partidos para modificar el marco estatutario actualmente vigente. El objetivo compartido por todas las propuestas se centra en garantizar, en sede estatutaria, una plena normalización de la lengua catalana, teniendo en cuenta la dimensión identitaria, simbólica y cultural del idioma. A partir de esta base, los partidos plantean diferentes medidas, algunas de las cuales no son nuevas. En ciertos casos, las propuestas lingüísticas que constan en los proyectos estudiados ya figuraban en la agenda política de las formaciones desde hace años, algunas incluso quedaron en discusión en los trabajos parlamentarios del Estatut vigente, en 1979. Un análisis de los programas electorales y un repaso de los trabajos parlamentarios de los partidos permite concluir que parte de las propuestas que se formulan en ciertos documentos ya se habían planteado y debatido tiempo atrás. Por último, se estudia la oportunidad, el procedimiento y los puntos comunes de las modificaciones estatutarias propuestas. Un estudio comparado del conjunto de propuestas permite concluir que existe un catálogo de temas compartidos por los diferentes proyectos, en los que se constata un amplio consenso favorable a su modificación. Entre estas cuestiones destaca la concerniente a la inclusión específica de la lengua como materia competencial; el reconocimiento del plurilingüismo en los ámbitos estatal, comunitario europeo e internacional; la definición del contenido y alcance de los estatutos de lengua propia y lengua oficial en Cataluña o la propuesta de garantizar, vía estatutaria, la oficialidad de la lengua aranesa en el Valle de Arán

L’article proposa una anàlisi de les diferents propostes de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya d’incidència en matèria lingüística. En conseqüència esbossa les principals qüestions que planegen en el debat polític i parlamentari. Per un ampli sector de l’arc parlamentari català, el tractament que rep la llengua a l’Estatut hauria de ser revisat. Diferents partits polítics representats al Parlament de Catalunya (ciu, erc, psc-cpc i icv) han presentat propostes de millora de l’Estatut d’autonomia que es projecten en l’àmbit juridicolingüístic per millorar-ne la redacció, blindar els èxits assolits per la legislació, petrificar les decisions del Tribunal Constitucional favorables a l’extensió del coneixement i els usos de la llengua catalana i occitana.

Formalment, l’article s’estructura en tres parts; la primera descriu el contingut i l’abast del debat sobre l’increment de l’autogovern de Catalunya en matèria lingüística. Identifica quines són les propostes dels experts que han comparegut davant la Comissió parlamentària d’Estudi per a l’Aprofundiment de l’Autogovern i avança els postulats que figuren a les iniciatives subscrites pels partits catalans en aquest àmbit.

L’estudi d’aquestes iniciatives partidistes es troba desplegat a la segona part de l’article, on s’estudia el contingut de les diferents propostes dels partits per modificar el marc estatutari actualment vigent. L’objectiu compartit per totes les propostes se centra a garantir, en seu estatutària, una plena normalització de la llengua catalana, tenint present la dimensió identitària, simbòlica i cultural de l’idioma. A partir d’aquesta base, els partits plantegen diferents mesures, algunes de les quals no són del tot noves. De fet, en certs casos, les propostes lingüístiques que consten als projectes estudiats ja figuraven a l’agenda política de les formacions des de fa anys, algunes fins i tot van quedar a la discussió dels treballs parlamentaris de l’Estatut vigent, l’any 1979. Una anàlisi dels programes electorals i un buidatge dels treballs parlamentaris dels partits permet concloure que part de les propostes que es formulen en certs documents ja s’havien plantejat i debatut temps enrere.

Finalment, s’estudia l’oportunitat, el procediment i els punts comuns de les modificacions estatutàries proposades. Un estudi comparat del conjunt de propostes permet concloure que hi ha un catàleg de temes compartits pels diferents projectes, en els quals existeix un consens ampli favorable a la seva modificació. Entre aquestes qüestions destaca la concernent a la inclusió específica de la llengua com a matèria competencial; el reconeixement del plurilingüisme en els àmbits estatal, comunitari europeu i internacional; la definició del contingut i l’abast dels estatuts de llengua pròpia i llengua oficial a Catalunya o la proposta de garantir, via estatutària, l’oficialitat de la llengua aranesa a la Val d’Aran