La Presó de presumptes innocents: la presumpció d’innocència i la controvèrsia amb la presó preventiva

Lisa Descamps, Marina
Compartir
La presumpció d’innocència és un dret fonamental consagrat a l’art. 24 de la Constitució Espanyola. Al llarg dels anys, la literatura científica i la jurisprudència l’han anat configurant com un dret de carácter polièdric amb quatre àmbits d’aplicació en el procés penal: com a principi informador, com a regla probatòria, com a regla de judici i com a regla de tracte de l’investigat. Totes elles actuen de forma independent en fases processals diferents però amb un objectiu comú: que no s’infligeixi un càstig sobre un ciutadà fins que la seva culpabilitat no estigui provada. Tot i que el treball inclou una petita pinzellada de cada faceta, es centra especialment en una d’elles: la presumpció d’innocència com a regla de tracte processal. Aquesta faceta topa amb l’adopció de mesures cautelars en el marc d’un procés penal i, en especial, pel grau d’ingerència que suposa en la llibertat d’una persona, amb la presó preventiva. D’aquesta manera, s’evidencia que la presó preventiva comporta una contradicció dins el sistema penal actual i una inversió del recorregut ordinari del procés penal: la privació de llibertat es dóna en la fase inicial del procés i no en la final. El propòsit del treball és aprofundir en el debat actual sobre aquesta antinòmia a través de dues eines metodològiques: per un costat, analitzant què manifesta la llei, la jurisprudència i la doctrina i per altre, quina és realitat judicial de la localitat de Figueres ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd3.0