Hannah Höch: el fotomuntatge com a cartografia de la violència = Hannah Höch: Photomontage as a Cartography of Violence
dc.contributor.author
dc.date.accessioned
2018-01-29T12:46:56Z
dc.date.available
2018-01-29T12:46:56Z
dc.date.issued
2017
dc.identifier.issn
2014-6752
dc.identifier.uri
dc.description.abstract
This article is based on a reading of Hannah
Höch’s 1920s photomontages from the
point of view of violence and as a consequence
of the traumatic experience of the
First World War. The political crisis of the
Weimar Republic and Berlin Dadaism are
addressed through the ideas of Salomo
Friedlaender, Bertold Brecht and Walter
Benjamin, as well as aspects such as the
grotesque, irony, and the work of art in the
age of technological reproducibility, subjectivity
and otherness. Germaine Krull’s
photography, primitivism in dance, masks
and the importance of ethnography are also
evident in this reading of Höch Dadaism, together
with a gender interpretation in which
the figure of the woman is represented in a
completely innovative way in terms of struggle
and resistance, starting with the writings
of Rosa Luxemburg. The concept of
Atlas or Lebenscollage is treated as a conceptual
work from the new readings of artists’
archives, highlighting their importance in 20th and 21st century art and inaugurating
a new post-photography concept of
contemporary artistic practices
Aquest article es basa en una lectura dels
fotomuntatges de Hannah Höch dels anys
vint del segle xx des del punt de vista de
la violència i com a conseqüència de l’experiència
traumàtica de la Primera Guerra
Mundial. La crisi política de la República de
Weimar i el Dadaisme berlinès són tractats
a partir de les idees de Salomo Friedlaender,
Bertold Brecht i Walter Benjamin, així
com aspectes com el grotesc, la ironia,
l’obra d’art en l’època de la reproductibilitat
tècnica, la subjectivitat i l’alteritat. La fotografia
de Germaine Krull, el primitivisme en
la dansa, les màscares i la importància de
l’etnografia, es posen de manifest també
en aquesta lectura del dadaisme de Höch,
juntament amb una interpretació de gènere
en què la figura de la dona és representada
d’una manera totalment innovadora en
el seu significat de lluita i resistència també
partint dels escrits de Rosa Luxemburg. El
concepte d’Atles o Lebenscollage és tractat
com una obra conceptual des de les noves lectures dels arxius d’artistes, tot posant de
manifest la seva importància en l’art del segle
xx i xxi i inaugurant un nou concepte de
post-fotografia en les pràctiques artístiques
contemporànies
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Universitat de Girona. Grupo de Investigación Análisis de la Recepción de las Pantallas Audiovisuales (ARPA)
dc.relation
info:eu-repo/grantAgreement/MINECO//HAR2014-55271-P/ES/IMAGENES Y CONTRAIMAGENES. USOS DE LA FOTOGRAFIA EN LAS PRACTICAS ARTISTICAS CONTEMPORANEAS/
dc.relation.isformatof
Reproducció digital del document publicat a: http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/cp.v6i12.22010
dc.relation.ispartofseries
CP, Volum 6, número 12, 2017
dc.rights
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
dc.rights.uri
dc.source
RACO
dc.subject
dc.title
Hannah Höch: el fotomuntatge com a cartografia de la violència = Hannah Höch: Photomontage as a Cartography of Violence
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.rights.accessRights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.type.version
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.identifier.doi
dc.contributor.funder
dc.type.peerreviewed
peer-reviewed
dc.relation.ProjectAcronym