Espanya, un mal menor? Continuïtats i discontinuïtats de la identitat catalana (segle XVII-XIX)

Abstract

Escriure sobre la creació de la nació i de la identitat que d'ella se'n desprèn és entrar en un dels grans i controvertits debats historiogràfics. Més encara, si el debat tracta sobre la creació de la Nació espanyola, l'origen del qual hom situa en el context de la guerra del Francès (1808-1814). Catalunya, amb els seus representants, hi col·laborà i la Nació espanyola donà les primeres passes de la mà de la Constitució de 19 de març de 1812. Aquest fet representava la renúncia, i semblaria, fins i tot, l'oblit de segles de lluites per no perdre el tarannà que caracteritzà el Principat i la seva societat davant l'altra. En definitiva, ens podríem preguntar si cent anys de Nova Planta assolí la seva comesa de despersonalització de la identitat catalana i l'assimilació de la identitat espanyola, és a dir la castellana? Assimilarien les noves generacions de catalans la identitat espanyola, com passà amb les noves generacions de rossellonesos que al dependre políticament de França assimilaren la identitat francesa i es desvincularen de la pròpia?