Estudi de les comunitats neolítiques de l’Horitzó dels Sepulcres de Fossa (nord-est de la península Ibèrica, c. 4.000-3.400 cal ANE) a partir de les anàlisis tecno-funcionals dels artefactes polits i bisellats

Abstract

The present dissertation generates a new data corpus which makes it possible to resize and widen the current interpretative framework about the communities living in the North-East of the Iberian Peninsula around the turn of the fifth and fourth millennia Before Christ. The empirical foundation of this research is the analysis of polished and bevelled stone artefacts, found both in funerary and domestic contexts. In order to accomplish the goals of this research, it has been necessary to expand the use-wear analysis methodology and adapt it to the study of the kind of stones that are examined here through the development of extensive an experimental programme.

The new data provides fresh insight into the raw material management, the technical choices and the productive processes in which the tools were employed by the studied Neolithic communities. The results of our research help us to understand and explain the documented variability from a sociological point of view

Aquesta tesi gener un nou corpus de dades que eixampla l’actual marc interpretatiu pel que fa a les comunitats que van viure al nord est de la Península Ibèrica entre el final del cinquè i principis del quart mil•lenni ANE. El fonament empíric d’aquesta investigació és l’anàlisi dels instruments de pedra polida i bisellada trobats en contextos funeraris i domèstics. En aquesta direcció ha estat necessari expandir la metodologia d’anàlisis funcional per tal d’adaptar-la a l’estudi del tipus de litologies examinades mitjançant el desenvolupament d’un ampli programa experimental.

Les noves dades han permès conèixer en profunditat la gestió de les matèries primeres i el valor objectiu dels ítems estudiats així com els processos productius en els quals varen ésser utilitzats entre les societats Neolítiques. Aquests resultats ens han permès entendre i explicar la variabilitat documentada al registre des d’un punt de vista sociològic