Polítiques de formació dels treballadors en matèria de prevenció dels riscos laborals

Abstract

El present treball té per finalitat mostrar l’especial transcendència que genera la sinistralitat laboral a la societat actual com a conseqüència de la precària formació preventiva en què s’instrueix al treballador dins del centre de treball. Durant les últimes dècades, a l’Estat espanyol, s’ha originat un procés de transformació i modernització aplicat als models polítics, econòmics, tecnològics i socials concordes al moment en què viu la societat. És a partir d’aquest procés transformador que les institucions governamentals posen en esment la idea pragmàtica d’impulsar accions de caire jurídic i sociolaboral propenses a afavorir la seguretat en l’ocupació laboral. El conjunt d’accions jurídiques que desenvolupen les institucions competents tenen a veure amb la promulgació de normatives tendents al fenòmen social de la sinistralitat laboral. La normativa més rellevant en aquest aspecte material forma part de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, que será objecte d’estudi més endavant