Llengua i immigració en la Catalunya contemporània: imaginaris de l’altre i actituds lingüístiques dels parlants arran de la immigració murciana

Abstract

This article analyses the arrival in Catalonia of immigrants from Murcia in the 1920s and 1930s from the point of view of the respective language ideologies. On the basis of documents of various kinds having more or less directly the immigrants as subjects, it presents the components which go to make up the image of the other, and more specifically the language. In each group the image of the other is never a static one: as a result of the contact of languages and cultures, images and linguistic attitudes evolve. At the same time, the new sociolinguistic si - tuation created by the immigrants’ arrival throws up markers, from demonyms to place names. Crossing over the ideological borders which assign new and old names, the article also examines various cases of linguistic convergence and the linguistic biography of one speaker. Lastly, this historical approach to the language ideologies of speakers in Catalonia leads to the posing of some theoretical and methodological problems of sociolinguistics

Aquest article analitza la immigració murciana a Catalunya de les dècades de 1920 i 1930 en el marc de les ideologies lingüístiques. A partir de documents de tipologia diversa en què els immigrants són subjectes més o menys directes, s’exposen els components que conformen l’imaginari de l’altre, entre els quals cal comptar la llengua. En cada grup els imaginaris de l’altre no són estàtics: fruit del contacte de llengües i cultures, els imaginaris i les actituds lingüístiques evolucionen. Alhora, la nova realitat sociolingüística que origina l’arribada de murcians a Catalunya fa emergir zones de marcatge (des del gentilici fins a la designació de l’espai). Per damunt les fronteres ideològiques que designen noves i velles nominacions, en aquest article també s’analitzen diferents casos de convergència lingüística i la biografia lingüística d’un parlant. Aquesta aproximació històrica a les ideologies lingüístiques dels parlants a Catalunya mena finalment a plantejar problemes teòrics i metodològics de la sociolingüística