Separació d’efluents i descentralització pel sistema de tractament d’aigües residuals

Abstract

La planta convencional de fangs activats ha estat la configuració per al tractament de les aigües residuals més utilitzada des que la depuració d’aigües va esdevenir una prioritat per a la societat. Tot i així, aquest sistema està reconegut com un procés insostenible que no està enfocat a obtenir un ús eficient de l’energia (biogàs), aigua i nutrients. A escala global, el creixement demogràfic en grans nuclis de població és una realitat, pel que la construcció de nous barris és un tema a considerar en els pròxims anys. Davant aquests fets, buscar alternatives al tractament actual de les aigües residuals esdevé de gran importància. En aquest sentit, la separació de les aigües dels habitatges en dos fluxos; un per a les aigües de l’inodor (aigües negres) i un altre pels altres fluxos d’aigua (aigües grises), unit al tractament descentralitzat i separat d’aquestes, és una opció a considerar per tal de tractar les aigües d’aquests nous nuclis de població. L’objectiu principal del treball ha estat estudiar la viabilitat de la substitució d’un sistema convencional de fangs activats per un sistema basat en la separació de corrents des de l’origen, tot descentralitzant el tractament de les aigües negres i centralitzant el tractament de les aigües grises (configuració híbrida de tractament). A més, també s’ha avaluat si era millor l’eliminació o la recuperació del nitrogen en la línia de tractament de les aigües negres. El treball va consistir en dur a terme el disseny de dos nous barris de 30.000 habitants, per tal de ser comparats. Cada barri es dividia en petits blocs (districtes) de 1.200 habitants