Determinació dels punts crítics en la producció ecològica de poma a Girona

Abstract

En els darrers anys, la superfície conreada sota normativa de producció ecològica a Europa ha experimentat un fort augment. A Catalunya, pel que fa a la producció de fruita dolça ecològica, encara és molt minoritària no arribant ni al 6% respecte a la resta de conreus ecològics. Tanmateix, Girona és la província on hi ha menys hectàrees en producció ecològica de fruita dolça, representant tan sols un 6,3% respecte la resta de Catalunya. La producció de poma a Girona és relativament nova. Té una antiguitat de poc més de 50 anys i ha estat sempre pionera en les noves tecnologies aplicades a la producció. Tant en sistemes de conducció de l’arbre com en les tècniques de control de plagues. Amb el centre Mas Badia al capdavant, Girona ha liderat l’evolució de la producció de pomera amb la implantació de la producció integrada com a model per a la resta del país. Però en producció ecològica hi ha hagut algun factor o punt crític que ha frenat la seva introducció de forma generalitzada a Girona. A part dels raonaments purament comercials que aquí només es citen, el treball realitzat té com a objectiu estudiar els punts crítics tècnics que poden afectar la rendibilitat de les plantacions. Aquests són la gestió del sòl, la regulació de la producció i el control de plagues, malalties i fisiopaties. Es parla d’uns equilibris entre la planta i el sòl o entre la planta i l’entorn que ho condicionen tot