Apoderament individual dels i les joves amb monoparentalitat sobtada: influència d'un incident crític en les transicions juvenils

Compartir
En el present article es presenten els relats de quatre joves que han compartit percepcions sobre el què ells creuen que, arran de la seva experiència de monoparentalitat sobtada, els ha apoderat a nivell individual. Ens hem centrat en famílies on els fills esdevenen monoparentals en la seva etapa d’adolescència i/o joventut a causa de la mort del seu pare o mare amb l’objectiu d’identificar les principals oportunitats i els obstacles que, o bé potencien, o per contra debiliten el poder d’elecció i decisió d’aquests joves. Els resultats posen de manifest diferents habilitats apoderadores destacant, entre d’altres, la capacitat crítica, l’autoestima, l’autonomia o els meta aprenentatges. Tanmateix, es descriuen factors limitadors que poden obstruir l’apoderament individual juvenil com ara el refús inicial de la pèrdua i el posterior desencadenament de sentiments negatius, intrusius i/o danyosos, l’absència sobtada d’un dels dos referents del nucli o la fragilitat de les xarxes familiars. Es conclou amb alguns elements rellevants que emergeixen dels seus relats com la inevitable transformació i modificació de l’estructura familiar amb el canvi de rols, funcions o responsabilitats en els seus membres; o la resiliència que desenvolupen molts d’aquests joves a l'haver-se d’espavilar i accelerar el seu procés d’apoderament ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd3.0