Gaziel (1887-1964): un retrat ideològic: racionalitat, catalanitat i compromís

Abstract

Aquest treball de tesi repassa la trajectòria intel·lectual d'Agustí Calvet, a partir de la seva obra periodística fins al 1936, així com també a través de la seva obra catalana de maduresa. La tesi recull les polèmiques ideològiques en què es veié implicat Gaziel amb companys de generació, així com també un seguit de memòries que repassen l'evolució històrica del país a la llum del tragí internacional fins a iniciada la segona meitat de s.XX. Gaziel manifestà la necessitat inqüestionable d'una articulació política, social i cultural hispànica que permetés la convivència de tots els pobles de la Península. Aquest tema polèmic fou un llast ideològic que arrossegà sempre Gaziel, una qüestió que ell mateix no acabà d'aclarir del tot, però que acumula i revela un seguit d'acurades reflexions que tenen un interès plenament actual

This thesis explores the intellectual trajectory of Agustí Calvet, based on his journalistic work until 1936, as well as through his Catalan work of maturity. This thesis gathers together the ideological controversies, into which Gaziel got himself involved against some of his colleagues from his generation, as well as a compendium of “memoires” that revise the historical evolution of the country at the light of the international hustle and bustle, up until the beginning of the second half of the 20th Century. Gaziel expressed the unquestionable necessity of an hispanic political, social and cultural articulation that would allow all the different peoples of the peninsula to co-exist. This controversial subject became an ideological burden that Gaziel carried for the rest of his life, a subject that he never quite fully solved, but that is collected and revealed through a set of very detailed reflections that carry, still, a very current interest