L’Extrafiscalitat tributària: anàlisi de la utilització extrafiscal dels impostos per part del legislador autonòmic

Roig Martínez, Jaume
Compartir
El tribut a Espanya no és exclusivament un instrument fiscal estrictament recaptatori sinó que, en l’actualitat, aquesta eina de l’Administració és també una via a través de la qual els poders públics tenen la facultat de perseguir altres finalitats d’interès comú alienes a l’obtenció d’ingressos públics. En altres paraules, a través del tribut es pot pretendre la consecució de les anomenades “finalitats extrafiscals”, consistents en la persecució de fins establerts en la nostra Constitució. La protecció i reparació del medi ambient i la promoció de la funció social de la propietat privada són, a títol d’exemple, algunes de les finalitats extrafiscals presents en el marc del nostre ordenament tributari vigent. Cal afegir que el fenomen de l’extrafiscalitat tributària no és nou; tot i així, l’admissió explícita i formal d’aquest mecanisme dins l’ordenament jurídic espanyol no es produeix fins a la promulgació de la sentència del Tribunal Constitucional 37/1987, de 26 de març. L’anàlisi jurídica de l’admissibilitat i virtualitat pràctica d’aquest fenomen, segurament desconegut per bona part dels contribuents, serà el tema d’aquest treball, un petit estudi que pretén contextualitzar conceptualment al lector i facilitar-li arguments i exemples jurídics que li permetin obtenir una visió general del terme tractat ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd3.0

Localització