Els òrgans de govern universitari: reforma i inclusió de membres externs = University Governing Bodies: Reform and Inclusion of External Members

Abstract

A number of important studies and articles have been published in recent years on university governance, their system of government and the need for a thoroughgoing reform to adapt this institution to the needs that today’s society has of universities, which transcend the classical ones of research and education. By means of this article I intend to contribute to this ongoing debate and go into more detail on some of the issues touched on, specifically on what form the structure of university government, its bodies, their composition and the relationships between them should take. The issue of incorporating external members in university government, what form that should take, to what extent and with what functions is one of the central themes of the article. The form I propose is based on a single governing body with a majority of outside members and ample scope for designing and implementing policies, with a strong university senate as an oversight body that would endorse the strategic plan submitted to it by the governing body and act as a guarantor of academic freedoms. A reform on the scale being studied, whether it is along the lines set out here or takes another form, will necessarily involve a change in the current Organic Act on Universities or the drafting of a new one. The implications which will inevitably flow from the new functions that the new university institution will undoubtedly be given will, in the medium term, have influence the shape of university autonomy and academic freedoms that the Constitutional Court has been defining in recent decades. I also outline some considerations on these aspects in the article

Durant els darrers anys s’han publicat un nombre important d’estudis i articles al voltant de la governança de les universitats, el seu sistema de govern i la necessitat d’una reforma en profunditat per tal d’adaptar aquesta institució a les necessitats que la societat actual té de la universitat, que transcendeixen les clàssiques de la docència i la recerca. Amb aquest article pretenc fer aportacions al debat en curs, amb la voluntat d’incidir en la concreció d’alguns dels temes tractats, específicament sobre com s’hauria de configurar l’estructura del govern de la universitat, els seus òrgans, la seva composició i les relacions entre ells.

La qüestió de la incorporació de membres externs al govern universitari, de quina forma s’ha de produir, en quina mesura i amb quines atribucions, és un dels nuclis centrals de l’article. La configuració que plantejo es basa en un únic òrgan de govern amb majoria de membres externs i amb una àmplia capacitat per dissenyar i executar polítiques, tenint d’altra banda com a òrgan de control, un claustre universitari fort, que avali el pla estratègic que li presenti el govern i que exerceixi de garant de les llibertats acadèmiques.

Una reforma de l’abast que s’està estudiant, tant si s’adopta una línia semblant a l’exposada aquí com si s’opta per altres tipus de configuracions, implicarà necessàriament la modificació de l’actual o la redacció d’una nova llei orgànica reguladora de les universitats. Les implicacions que necessàriament sorgiran de les noves atribucions amb què, sens dubte, es dotarà la institució universitària tindran ressò a mitjà termini en la configuració de l’autonomia universitària i de les llibertats acadèmiques que al llarg de les passades dècades ha anat teixint el Tribunal Constitucional. Exposo també en aquest article algunes consideracions al voltant d’aquests aspectes