Anàlisi sobre l’estabilitat dels amarratges espacials

Abstract

Des de fa unes dècades, el concepte de tether ha despertat gran interès en l’àmbit de l’exploració espacial. Això és degut a que els tethers poden ser utilitzats per satisfer moltes funcions diferents amb un pressupost molt reduït. Conceptualment, definim un tether com una amarra que uneix dos o més cossos perquè orbitin conjuntament. Aquests poden ser de molts materials i tenir geometries diferents. L’aplicació més rudimentària és actuar de corda salvavides pels astronautes durant els passejos espacials. Una aplicació de gran interès que s’està estudiant actualment és la de reduir la quantitat de deixalles espacials ja que són un problema a causa de la seva gran abundància. El ventall de possibles aplicacions que ofereixen els tethers és molt extens i dissenyar-ne un correctament per que realitzi la seva tasca amb eficàcia, requereix d’un anàlisi i una planificació molt estrictes degut a la precisió necessària en els càlculs. En aquest treball estudiarem tres models matemàtics que simulen el comportament d’un tether