Coneixements, actituds i habilitats de les infermeres d'atenció primària davant la persona amb Síndrome d'Ulisses: projecte de recerca

Abstract

L’esforç per adaptar-se a la nova cultura, les pèrdues i el sentiment de discriminació que pateixen les persones que han d’abandonar el seu país a la força i de manera quasi immediata, comporta que experimentin un alt nivell d’estrès, per la qual cosa representen un col·lectiu molt vulnerable a desenvolupar certes patologies mentals. La síndrome d‘Ulisses (SU) o síndrome d’estrès crònic i múltiple va ser definida l’any 2002 pel Dr. Joseba Achotegui, com una síndrome que engloba el conjunt d’alteracions psíquiques que es produeixen a causa de l’estrès migratori. Els professionals de la salut són els responsables d’atendre les demandes d’aquest col·lectiu quan acudeixen a algun centre sanitari (atenció primària, urgències, etc.) i detectar aquests possibles trastorns psicopatològics que puguin desenvolupar. Per tant, els professionals d’infermeria haurien de tenir els coneixements bàsics sobre aquest conjunt de manifestacions que es produeixen en els pacients amb la síndrome d’Ulisses i conèixer quines són les actituds i habilitats que han d’emprendre. L’objectiu principal d’aquest estudi és identificar quins son els coneixements, actituds i habilitats de les infermeres d’atenció primària davant el pacient amb SU i saber quins han estat els canvis en els coneixements, actituds i habilitats després de la participació de les infermeres en un programa de formació sobre aquesta psicopatologia. Es pretén confirmar si la participació en aquest programa de formació millorarà els coneixements, actituds i habilitats de les infermeres davant aquests pacients. Es tracta d’un estudi de metodologia quantitativa, prospectiu, analític i d’intervenció, on s’introdueix la variable de la formació. El tipus de mostreig serà no probabilístic

El esfuerzo para adaptarse a la nueva cultura, las pérdidas y el sentimiento de discriminación que sufren las personas que deben abandonar su país a la fuerza y de manera casi inmediata, conlleva que experimenten un alto nivel de estrés, por lo que representan un colectivo muy vulnerable a desarrollar ciertas patologías mentales. El síndrome de Ulises (SU) o síndrome de estrés crónico y múltiple fue denominado el 2002 por el Dr. Joseba Achotegui, un síndrome que engloba el conjunto de alteraciones psíquicas que se producen a causa del estrés migratorio. Los profesionales de la salud son los responsables de atender las demandas de este colectivo cuando acuden a algún centro sanitario (atención primaria, urgencias, etc.) y detectar estos posibles trastornos psicopatológicos que puedan desarrollar. Por tanto, los profesionales de enfermería deberían tener los conocimientos básicos sobre este conjunto de manifestaciones que se producen en los pacientes con el síndrome de Ulises y conocer cuáles son las actitudes y habilidades que deben emprender. El objetivo principal de este estudio es identificar cuáles son los conocimientos, actitudes y habilidades de las enfermeras de atención primaria ante el paciente con SU y saber cuáles han sido los cambios en los conocimientos, actitudes y habilidades después de la participación de las enfermeras en un programa de formación sobre esta psicopatología. Se pretende confirmar si la participación en este programa de formación mejorará los conocimientos, actitudes y habilidades de las enfermeras ante estos pacientes. Se trata de un estudio de metodología cuantitativa, prospectivo, analítico y de intervención, donde se introduce la variable de la formación. El tipo de muestreo será no probabilístico