Paper de la placofilina-2 en la miocardiopatia aritmogènica de ventricle dret: bases genètiques i mecanismes moleculars

Alcalde Masegu, Mireia
Text Complet
Compartir
La mort sobtada cardíaca (MSC) es defineix com una mort natural, repentina i d’origen cardíac que succeeix durant la primera hora des de l’inici dels símptomes fins el seu desenllaç final. La MSC és la manifestació més temuda dins de les malalties cardíaques ja que freqüentment és el primer símptoma de la patologia. La MSC presenta una incidència d’entre 50-100 en 100.000 individus en la població general, i és conseqüència de diferents tipus de cardiopaties. Dins del gran ventall de cardiopaties trobem la Miocardiopatia Aritmogènica de Ventricle Dret (MAVD). La MAVD es una cardiopatia que es caracteritza per la substitució de part del múscul cardíac del ventricle dret, esquerra o d’ambdós per de teixit fibrós i/o greixós que indueix una alteració de la transmissió elèctrica a traves de les fibres del cor. Això provoca arítmies i un registre característic en l’ electrocardiograma. Aquesta miocardiopatia afecta especialment als joves esportistes, i s’estima que és responsable d’un 5% del total de les MSC. La causa és genètica, i sol ser deguda principalment a alteracions del gen PKP2 el qual codifica per una proteïna del desmosoma del miòcit, la placofilina-2. Al ser una patologia genètica, cal fer estudis clínics i genètics als familiars ja que també poden estar a risc de patir una MSC. Tot i els gran avenços que s’han produït en els darrers anys, el diagnòstic clínic és encara complex i els mecanismes que la desencadenen són encara molt desconeguts. Aquesta tesi es planteja com a objectiu aprofundir en el coneixement de les bases genètiques i dels mecanismes moleculars implicats de la MAVD. Els resultats aporten nous coneixements en tres àmbits: la predisposició genètica, les alteracions que es produeixen en el teixit afectat i els mecanismes moleculars que n’estan implicats. Concretament, es determina que les variants genètiques més comunes són les que afecten al gen de la placofilina-2 i, a més, que les variants d’aturada que indueixen el truncament d’aquesta proteïna estan associades a una edat de diagnòstic major. D’altra banda, també s’han identificat la deficiència d’una altra proteïna del desmosoma cardíac (placoglobina) en el teixit afectat, suggerint-ho com a eina diagnòstica. Tots els resultats obtinguts permeten millorar el coneixement de la MAVD, així com ajudar a la millora dels actuals protocols de diagnòstic i tractament de les famílies afectades per la patologia. ​
​L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/