Catalans de França o francesos de Catalunya? La identitat abans i després del tractat dels Pirineus (1659)

Abstract

The concept of state border is contemporary. Dictionaries and other sources of the early modern period show that 'border' was synonym of jurisdiction at the time and that this was or could be of quite different scales: from a mere parish to an entire monarchy. Within this jurisdictional frame, it were above all the corresponding privileges which gave cohesion and collective identity to groups and people. This why the Treaty of the Pyrenees (1659) did not change much or at all the Catalan perception of people fromthe Roussillon and the French Cerdagne who, still at the eve of the French Revolution, continued to consider themselves Catalan subjects of the king of France

El concepte estatal de frontera és una creació contemporània. La consulta de diccionaris i altres fonts coetànies de l’època moderna mostra que “frontera” era sinònim aleshores de jurisdicció, i que aquesta era o podia ser d’escala prou variada: des d’una simple parròquia fins a tota una monarquia. En aquest marc jurisdiccional allò que aglutinava i identificava col·lectivament els grups i els individus eren, sobretot, els privilegis. Per aquesta raó, el tractat dels Pirineus (1659) no va alterar gaire o gens el sentiment de catalanitat de rossellonesos i altceretans, els quals, a la vetlla de la Revolució Francesa, se seguien considerant encara súbdits catalans del rei de França