Anàlisi d’una unió encolada de fusta per mitjà de resina i connectors metàl·lics

Abstract

Actualment en el món de les estructures de fusta laminada i més concretament en l’apartat de bigues i encavallades, existeix una limitació important a nivell de disseny pel que fa al punt d’unió dels trams que formen un element d’aquest tipus. Aquestes unions es resolen majoritàriament amb platines, perns i cargols varis i això li confereix en aquesta zona un comportament semi-articulat que afecta a la resta de l’estructura, amb els desavantatges que això comporta. En bigues de grans llums, a aquest desavantatge s’hi sumen els de la logística i transport d’aquest tipus d’elements davant la dificultat de traslladar-los a l’obra d’una sola peça. Per últim, a l’hora d’unificar el criteris de resistència amb les propietats que es deriven del disseny de la unió, sovint s’acaba per recórrer a bigues d’una sola peça o a sistemes d’encavallada clàssics (amb tirants i tornapuntes) davant de la impossibilitat per part de la unió d’absorbir per si sola les sol•licitacions que es requereixen en un element estructural d’aquest tipus. Aquest projecte pretén analitzar com es comportaria una hipotètica unió feta exclusivament a base de connectors metàl•lics (tipus barra roscada), introduïts perpendicularment al pla de unió i encolats per mitjà de resina a cada tram de la biga de fusta laminada. D’aquest anàlisi es vol conèixer si una unió d’aquest tipus es comporta com una unió rígida. Si es demostra que aquesta comprovació es favorable mitjançant aquesta tipologia de unió, una biga de fusta de dos trams unida per mitjà de barres roscades encolades es podria considerar a nivell de càlcul com un únic cos sòlid