Reunificació de Llagostera: connectant portes

Abstract

Llagostera es troba situat a l’extrem meridional de la comarca del Gironès. El seu terme municipal limita amb els municipis de Santa Cristina d’Aro, Caldes de Malavella, Tossa de Mar i Cassà de la Selva. La seva situació estratègica l’ha convertit en terra de pas i de connexió de l’interior amb la Costa Brava. Durant el segle XXI, degut a la seva situació i amb el contagi dels anys del boom immobiliari s’ha desenvolupat un gran sector a l’est del poble, el qual ha doblat la superfície del nucli urbà. L’urbanisme d’aquest sector s’ha desenvolupat mitjançant una retícula de carrers autònoma i deslligada interiorment de la resta del poble. Aquest fet deriva del no desenvolupament d’un polígon d’actuació urbanística (PAU-2) el qual es troba actualment entre les dues trames urbanes del nucli de Llagostera: una representativa dels nous sectors desenvolupats durant el segle XXI i introduïda anteriorment, i l’altre, desenvolupada fins la dècada dels anys 90, corresponent al creixement durant tota la seva història al voltant del nucli antic. Per tant, l’àmbit anomenat PAU-2 ha esdevingut el centre de gravetat del poble, però tanmateix, la peça que el desconnecta completament, com a conseqüència del desnivell topogràfic que pateix en el seu interior i de la continuïtat edificatòria en gran part del seu perímetre. Precisament, la topografia, conjuntament amb la complexitat parcel•laria de l’àmbit i les presses característiques dels anys anteriors a la crisi econòmica, són els motius que han generat l’encallament durant els últims 20 anys d’aquesta peça, condicionant així, la vida diària dels habitants de Llagostera, els quals fan vida entre dos “pobles” separats per una esquerda entre trames urbanes.

El projecte neix de la comprensió de la potencialitat que té, i que ha adquirit amb el pas dels anys, l’àmbit objecte d’estudi, considerat durant els últims 20 anys, la problemàtica no resolta del nucli urbà, i un condicionant en la vida diària dels habitants de Llagostera. L’objectiu és convertir l’actual esquerda entre les dues bandes del poble, amb el nexe d’unió d’aquestes adquirint un tercer element (el parc), aprofitant la condició de centre geomètric del nucli urbà, i el buit i la seva continuïtat, que permeten connectar el sòl no urbanitzable del poble, aconseguint un corredor d’espai lliure que travessa i relliga les desconnexions existents. Es treballa amb el concepte de parc i d’espai lliure, ja que aquest és el més adient per adaptar-se a la complexa topografia i parcel·lació de l’àmbit, amb l’objectiu de minimitzar al màxim les parcel•les involucrades dins del projecte, i així, reduir la complexitat de gestió d’aquest PAU-2, un dels motius més importants que han fet, fins el moment, que el desenvolupament d’aquest sector fos inviable. Atenent a la importància d’aquest nou espai lliure dins el nucli urbà, aquest no només serà l’element que canalitzi els fluxos de vianants diaris cap als equipaments i serveis a banda i banda del poble, sinó que tanmateix, donarà servei tant al propi barri, com a la resta del nucli urbà, incorporant l’emplaçament del mercat setmanal, actualment en una de les dues vies rodades de connexió de les dues polaritats del poble, fi res, festes majors, en defi nitiva, els esdeveniments i les activitats a gran escala que es realitzen al poble. Finalment, com a solució puntual entre dues mitgeres, tot i que dins de l’estratègia de realització d’un sòcol interior, es projecta un edifici, que actua com a focus permanent d’activitat i de recolzament del parc, donant solució a un programa basat en dotar d’espais a les diferents associacions del poble, plantejat per l’ajuntament com a una necessitat actual del municipi