La pronúncia de la essa sorda i de la essa sonora del català oriental: posicions de contrast dins el mot

Abstract

Aquest treball tracta sobre les sibilants alveolars del català, que són la essa sorda i la essa sonora. Aquestes consonants són diferents en la manera com es pronuncien i en alguns casos poden marcar diferències de significat. No hi ha cap dubte sobre quina de les dues sibilants ha d'aparèixer en un mot determinat. La pronúncia normativa està perfectament fixada, però en la realització que en fan els parlants s'observen oscil·lacions i patrons discordants amb la normativa. Aquestes discrepàncies apareixen de forma insistent en posició interior de mot i tenen manifestacions i causes diverses. Tot i que és un fenomen ben conegut, i que ha estat reportat per diversos autors, no hi ha un estudi sistemàtic de les causes que provoquen i expliquen les alternances que es donen