La Termografia aplicada en l’estudi del patrimoni arquitectònic

Abstract

Al 1965 es va comercialitzar la primera càmera termogràfica al món, era la primera vegada que es disposava d’una càmera capaç de detectar variacions de temperatura per un ús que no fos el militar. Tot i que aquesta tecnologia inicialment no era a l’abast de tothom, va ser el fet de comercialitzarse que va permetre descobrir noves aplicacions d’aquest tècnica. Les càmeres termogràfiques avui en dia s’apliquen en camps tan diversos com la sanitat, la industria, la seguretat, agricultura, medi ambient, etc. Més recentment també, s’ha començat a aplicar en el món de la construcció. Pel que fa a aquest sector, la termografia ha adquirit una gran importància als darrers anys ja que té un gran ús en l’estudi de l’eficiència i estalvi energètic, tan en edificis de nova construcció com en edificis antics. I és que la termografia té la capacitat de transformar la radiació tèrmica emesa per un cos en una imatge visible, a partir d’aquests mapes tèrmics que genera, es poden detectar les variacions de temperatura i per tant les patologies tèrmiques que pateixen les edificacions. Aquesta però, no és la única aplicació de la termografia en el camp de la construcció. Mitjançant els mapes tèrmics es poden detectar moltes altres característiques dels elements construïts, com per exemple, la detecció d’estructures ocultes, patologies constructives, variacions de materials, etc. Aquest treball final de grau es centrarà doncs, en aquest darrer ús de la termografia, concretament en l’aplicació de la termografia en l’estudi del patrimoni arquitectònic. Donat que es tracta d’una tecnologia relativament recent i poc aplicada en el nostre país, abans d’iniciar l’aplicació en els edificis seleccionats, s’ha cregut convenient realitzar un estat de l’art de la termografia. Aquesta primera part pretén donar a conèixer la història de la termografia, el funcionament de les càmeres termogràfiques, la normativa que en fa referència tan nacional com internacional, i també analitzar els diferents estudis i articles que tracten aquesta aplicació.

La segona part del document constarà de l’aplicació de la termografia en el patrimoni arquitectònic. Es realitzaran assajos termogràfics en els dos edificis que s’han estudiat, l’Església de Sant Pere de Ripoll i l’Església de Sant Julià de Vallfogona, ambdós amb gran càrrega històrica i molts singulars. Un cop obtingudes les imatges termogràfiques se’n realitzarà l’anàlisi de la informació obtinguda i la comparació amb la bibliografia estudiada