La Termografia aplicada en l’estudi del patrimoni arquitectònic
Full Text
Share
Al 1965 es va comercialitzar la primera càmera termogràfica al món, era la primera vegada que es
disposava d’una càmera capaç de detectar variacions de temperatura per un ús que no fos el militar.
Tot i que aquesta tecnologia inicialment no era a l’abast de tothom, va ser el fet de comercialitzarse
que va permetre descobrir noves aplicacions d’aquest tècnica. Les càmeres termogràfiques avui
en dia s’apliquen en camps tan diversos com la sanitat, la industria, la seguretat, agricultura, medi
ambient, etc. Més recentment també, s’ha començat a aplicar en el món de la construcció.
Pel que fa a aquest sector, la termografia ha adquirit una gran importància als darrers anys ja que
té un gran ús en l’estudi de l’eficiència i estalvi energètic, tan en edificis de nova construcció com
en edificis antics. I és que la termografia té la capacitat de transformar la radiació tèrmica emesa
per un cos en una imatge visible, a partir d’aquests mapes tèrmics que genera, es poden detectar
les variacions de temperatura i per tant les patologies tèrmiques que pateixen les edificacions.
Aquesta però, no és la única aplicació de la termografia en el camp de la construcció. Mitjançant els
mapes tèrmics es poden detectar moltes altres característiques dels elements construïts, com per
exemple, la detecció d’estructures ocultes, patologies constructives, variacions de materials, etc.
Aquest treball final de grau es centrarà doncs, en aquest darrer ús de la termografia, concretament
en l’aplicació de la termografia en l’estudi del patrimoni arquitectònic. Donat que es tracta d’una
tecnologia relativament recent i poc aplicada en el nostre país, abans d’iniciar l’aplicació en els
edificis seleccionats, s’ha cregut convenient realitzar un estat de l’art de la termografia. Aquesta
primera part pretén donar a conèixer la història de la termografia, el funcionament de les càmeres
termogràfiques, la normativa que en fa referència tan nacional com internacional, i també analitzar
els diferents estudis i articles que tracten aquesta aplicació.
La segona part del document constarà de l’aplicació de la termografia en el patrimoni arquitectònic.
Es realitzaran assajos termogràfics en els dos edificis que s’han estudiat, l’Església de Sant Pere
de Ripoll i l’Església de Sant Julià de Vallfogona, ambdós amb gran càrrega històrica i molts
singulars. Un cop obtingudes les imatges termogràfiques se’n realitzarà l’anàlisi de la informació
obtinguda i la comparació amb la bibliografia estudiada
This document is licensed under a Creative Commons:Attribution - Non commercial - No Derivate Works (by-nc-nd)

Localització