Criteris jurisprudencials del 'consilium fraudis' en la protecció del dret de crèdit

Abstract

Des de la resolució del Parlament Europeu de data 26 de maig de 1989 (DOCE C 158, de 26 de juny de 1989) que cercava un esforç d’harmonització del Dret privat dels Estats membres, cap a l’objectiu d’un Codi europeu comú de Dret privat, s’han intensificat les tasques doctrinals dirigides a trobar els principis coincidents, molt sovint des de la teoria general de les obligacions i del negoci jurídic, de les institucions que poden tenir un paper capdavanter del Dret privat europeu. En aquest camí d’integració plurilegislativa, tenen un especial protagonisme les normes protectores dels consumidors, la regulació anti-trust i les mesures relatives a la insolvència. L’any 2002 dóna entrada a la vigència del Reglament sobre processos d’insolvència de 29 de maig de 2000, que va tenir com antecedent el Conveni de Brussel·les de 23 de novembre de 1995. Tanmateix el Conveni de Roma de 1980 sobre llei aplicable a les obligacions contractuals es presenta com el text marc de desenvolupament normatiu