Cartografia de les posicions de subjecte en gascó

Abstract

L'objectiu d'aquest estudi és contribuir a la caracterització del mapa de les posicions de subjecte en les llengües romàniques de subjecte nul a partir d'adequar la proposta de Frascarelli (2007) als subjectes preverbals de l'occità gascó. Partim de la hipòtesi que la distribució de les partícules enunciatives que i e en el context d'una oració subordinada està correlacionada amb la posició que ocupen els subjectes dins el mapa de la perifèria esquerra oracional. Per completar les evidències que donen suport a la nostra hipòtesi, també analitzem la col·locació dels pronoms clítics de l'asturià (enclisi vs. proclisi) en els mateixos contexts, car s'ha observat que la distribució dels enunciatius en gascó i la col·locació dels clítics en asturià presenten paral·lelismes tot i no tractar-se del mateix fenomen sintàctic. L'estructura de l'article és la següent : En l'apartat 2, descrivim el marc teòric que utilitzem en la nostra anàlisi, i.e. la proposta cartogràfica de la perifèria esquerra de Frascarelli (2007), la descripció dels Tòpics a partir dels tests i les observacions d'Erteschik-Shir (2007) i la descripció de les estratègies d'embalatge informatiu en gascó. En l'apartat 3, presentem les dades analitzades i les hipòtesis de les quals partim. En el subapartat 4.1, fem una anàlisi explicativa de la distribució dels subjectes preverbals en gascó en relació amb l'ús de les partícules enunciatives que i e en oracions subordinades ; mentre que en el subapartat 4.2 analitzem les dades de l'asturià (col·locació dels clítics pronominals) ; en el subapartat 4.3 fem una anàlisi unitària dels fenomens estudiats. En l'apartat 5 ressenyem algunes propostes sobre el que "introsiu" i la recomplementació en altres llengües romàniques. Finalment, en l'última secció (§6), formulem les conclusions principals. Per acabar, només remarcar que aquest article és fruit d'un treball que encara està en una fase inicial, amb el qual pretenem aportar proves que donen suport empíric a les hipòtesis de partida, però que en cap cas no és definitiu