Llengua, normativa i identitat

Abstract

Ponència pronunciada en el ' IV International Congress Conditioned Identities', celebrat a Lleida el desembre de 2013, sobre la importància de la normativa. Josep Maria Nadal sosté que el concepte de llengua és construït. Una llengua comuna respondria a una necessitat de categoritzar sota una mateixa etiqueta diferents dialectes, però també diferents lectes. Malgrat les parles d’un parlant a un altre no són iguals són considerades com una mateixa llengua. La convergència de les diferents varietats lingüístiques tindria lloc en l’escriptura. Tot i que es tracta d’una convenció equívoca que no pot representar els diferents lectes, una escriptura concreta és capaç d’englobar o d’excloure un grup lingüístic i així dotar una comunitat d’una identitat lingüística. És amb la invenció de la impremta que els editors van haver de cercar una “normativa” homogènia per tal de publicar llibres que es poguessin difondre en un territori ampli. Sense aquesta homogeneïtat la difusió en la col·lectivitat hagués estat impossible. En aquest sentit, la normativa és imprescindible per a la credibilitat d’un autor perquè, com qualsevol altra norma social, suposa una proposta de comportament que possibilita la convivència en comunitat i l’entesa. A més, qui no la coneix queda exclòs d’allò que es considera acceptable. Aquesta capacitat d’incloure o d’excloure comporta, en últim terme, la definició de la identitat de la comunitat. La discussió que es genera entorn una normativa establerta, doncs, podria alterar la manera de concebre les diferents identitats lingüístiques. En aquest sentit, Nadal advertí que s’ha de tenir present que una identitat lingüística com la catalana que engloba prop de deu milions de parlants es troba en una situació més forta que cinc normatives que fraccionin la comunitat