L'Obligació de conformitat i els remeis pel cas d'incompliment: més propis d'una teoria (o part) general?

Arnau Raventós, Lídia
Compartir
L’Exposició de Motius de l’Avantprojecte de llei del Llibre Sisè del Codi ivil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, insisteix a presentar “l’obligació de conformitat” que assumeix el venedor com a una de les principals novetats de la proposta. Ja al text articulat, l’obligació de lliurar un bé conforme al contracte tipifica el negoci (art. 621-1) i fonamenta, més específicament, una de les obligacions principals del venedor: pressuposat el lliurament, s’obliga a “garantir que el bé és conforme al contracte” (art. 621-9.1 b). També a transmetre’n la titularitat (art. 621-9.1 c). En cas d’incompliment, el comprador pot recórrer als remeis de l’art. 621-37 que, formalment, ofereix un ventall unitari d’accions pel cas d’infracció de qualsevol de les obligacions derivades del contracte, ja sigui a càrrec del comprador o del venedor. Amb tot, hi ha mecanismes que expressament es preveuen, en concret, pel cas d’incompliment de l’obligació de garantir la conformitat del bé: així, la reparació o substitució del bé no conforme (art.621-37.1, a in fine) i la reducció del preu (art. 621-42.1). Tot plegat matisa, sense esgavallar-la, aquella presentació unitària ​
​Tots els drets reservats